L’Alejandro i l’Arantxa, tots dos divorciats i progenitors respectivament de 2 i 3 fills fruit dels seus anteriors matrimonis, viuen junts des de fa set anys tot i que no s’han volgut casar. Tenen una relació consolidada i estable i ara que es comencen a fer grans estan pensant en fer testament.
Poden fer testament conjuntament?
En aquest sentit l’alejandro i l’arantxa no podrien fer testament conjuntament ja que en síntesi, el testament es caracteritza per ser un acte personalíssim i unilateral tal com determina l’art. 421-1 del Codi Civil Català (en endavant CCCat), així doncs, la successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. Tanmateix el dret successori català no admet l’anomenat testament mancomunat ( art. 669 CCE ) aquest, és el testament atorgat per dues o més persones en un mateix document, tant si és en profit recíproc com si és en benefici d’un tercer.
Encara que no s’hagin casat, es poden fer hereus l’un a l’altre?
En aquest cas, encara que no s’hagin casat l’Alejandro i l’Arantxa es poden fer hereus l’un a l’altre a través del pacte successori tal com determina l’art 431-1.1 CCCat, així doncs, en pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular.
En aquests termes doncs, l’Alejandro i l’Arantxa podran fer-se hereus l’un de l’altre a través de l’heretament mutual, aquest tipus de pacte successori està regulat en l’art. 431-20 CCCat, així doncs l'heretament és mutual si conté una institució recíproca d'hereu entre els atorgants a favor del que sobrevisqui. Dit això l’art. 431-2.b CCCat determina ( entre altres ) que hom pot atorgar pactes successoris amb la persona amb qui conviu en parella estable. Podem determinar doncs, que tant en Pere com la Marta si bé no estan casats tenen una relació suficientment consolidada.
Els seus respectius ex-cònjuges poden tenir algun dret en les seves respectives successions?
En aquest cas, els ex-cònjuges de l’Alejandro i l’Arantxa no podran tenir cap dret en les seves respectives successions tal com determina l’art 442-13.1 CCCat, així doncs, la institució d'hereu, els llegats i les altres disposicions que s'hagin ordenat a favor del cònjuge del causant esdevenen ineficaços si, després d'haver estat atorgats, els cònjuges se separen de fet o judicialment, o es divorcien, o el matrimoni és declarat nul, i també si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació. Cal recordar que tant l’Alejandro com l’Arantxa , estan divorciats dels seus ex-cònjuges.
Volen fer-se hereus recíprocament, però tots dos també volen que el seu patrimoni passi als seus respectius fills i no pas als fills de l’altre ni a la respectiva família. Com ho poden organitzar?
En aquests termes i seguint allò que determina l’art. 431-20.2 CCCat, en els pactes successoris que contenen heretaments mutuals, es pot pactar que, quan el supervivent mori, els béns heretats facin trànsit a altres persones.
Així doncs, podrien pactar que quan un d’ells mori, ( tant l’Alejandro com l’Arantxa ) els seus béns passinals seus respectius fills.
supòsit 2.-
La Sílvia ha fet testament on institueix hereu el seu germà Jordi. En el mateix testament estableix diversos llegats. El primer a favor del seu nebot gran a qui llega un apartament a S’agaró que resulta estar hipotecat. El segon a favor del seu segon nebot a qui llega una quantitat de diners pels seus estudis. El tercer a favor dels seus possibles nebots que encara hagin de néixer, als qui reserva per aquesta via una altra quantitat de diners. Temps després d’haver atorgat testament, la Sílvia atorga un codicil on estableix un quart llegat a favor d’una amiga seva de tota la vida.
Nota:
El legatari és un successor testamentari a títol particular, és a dir, que només pot rebre béns o drets concrets i determinats.Un codicil és, una disposició que el testador afegeix al seu testament amb posterioritat a ser atorgat i que té com a objecte realitzar-li una modificació no substancial, sempre que no s'alterin els hereus ni qualsevol de les condicions que els afecten en tal condició.
El legatari de l’apartament hipotecat haurà de fer-se càrrec del que resti d’aquesta hipoteca? Podrà prendre possessió per si sol d’aquest apartament?
En aquest sentit, el legatari de l’apartament hipotecat no tindrà que pagar ell el que resti d’aquesta hipoteca arrel al que determina l’art. 427-28.2 CCCat, així doncs, si el causant llega una cosa empenyorada o hipotecada, el pagament del deute garantit per la penyora o hipoteca i la cancel·lació d'aquests drets són a càrrec de l’hereu, tanmateix, l’art. 427-28.4 CCCat determina a garantia constituïda per a satisfer o finançar el preu d'adquisició o millora de la cosa, i qualsevol altra càrrega, perpètua o temporal que l'afecti, han d'ésser suportades pel legatari, a qui correspon el pagament de l'obligació assegurada, si bé les quantitats que s'acreditin fins a la mort del causant són a càrrec de l’herència.
Dit això podem determinar que segons els dos preceptes esmentats, haurà de ser l’hereu qui haurà de satisfer el que resti d’aquesta hipoteca, donat que tal hipoteca no s’ha constituït per a satisfer o finançar el preu d'adquisició o millora de la cosa. Arrel a si podrà prendre possessió per si sol d’aquest apartament, doncs el legatari no podrà prendre possessió de tal apartament arrel al que determina l´art. 427-22.3 CCCat, així doncs, sense consentiment de la persona gravada o, si escau, de la facultada per al lliurament, el legatari no pot prendre possessió, per la seva pròpia autoritat, de la cosa o el dret llegats, això vol dir que sense el consentiment d´en Jordi, és a dir , de l´hereu, no podrà prendre possessió.
El llegat a favor de possibles futurs nebots (tercer llegat) és vàlid? Qui se n’haurà de fer càrrec i que passarà si no neixen més nebots?
Arrel a si el llegat a favor de possibles futurs nebots és vàlid haurem d’atendre el que determina l’art. 427-2 CCCat a propòsit de la capacitat per ser legatari, així doncs és eficaç el llegat a favor de la persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant.
Davant d’aquest precepte, queda patent que el llegat a favor de possibles futurs nebots resulta vàlid, no obstant aquest és un llegat sota condició suspensiva ja que determina que en un futur hauran de nèixer aquests nebots els quals hauran de rebre tal llegat, en cas de que aquesta condició suspensiva no acabi per complir-se, és a dir, que no neixin aquests nebots, el llegat no seria eficaç i per tant tampoc vàlid tal i com determina l’art. 427-12.1 CCCat.
A propòsit de qui se n’haurà de fer càrrec, haurem d´atendre el que determina l’art. 427-12.4 CCCat, així doncs, fins que no venci el termini o es compleixi la condició, la persona gravada fa seus els fruits i les rendes produïdes pel bé llegat, dit això, serà en Jordi com a hereu, qui s’haurà de fer càrrec del llegat mentre no neixin aquests nebots, tanmateix, i responent a què passarà si no neixen més nebots, haurem d’atendre el que determina l’art. 427-12.1 CCCat, així doncs, el llegat ordenat sota condició suspensiva no és eficaç si la condició no s'arriba a complir i tampoc si el legatari mor mentre està pendent de compliment, sense que en aquest cas els seus successors adquireixin cap dret al llegat, i sense perjudici de la substitució vulgar si s'ha ordenat, tanmateix l’art. 462-3.4 CCCat, disposa que si no pot tenir lloc el dret d'acréixer o el legatari hi ha renunciat, la part vacant del llegat resta en benefici de l’hereu, ( és a dir a en JORDI ) del legatari o de la persona gravada amb el dit llegat.
En codicil es pot atorgar un llegat com aquest?
En aquest cas haurem d´atendre el que determina l’art. 421-20.1 CCCat, així doncs, en codicil, l'atorgant disposa dels béns que s'ha reservat per a testar en heretament, addicion alguna cosa al testament, el reforma parcialment o, si manca aquest, dicta disposicions successòries a càrrec dels seus hereus abintestat. Dit aixó, queda patent que en codicil si es pot atorgar un llegat com aquest.
Existeix algun límit a l’atorgament de llegats en testament?
En aquests termes si que existeixen límits a l´atorgament de llegats en testament, així doncs, podem determinar arrel a l’art. 427-39-1 CCCat sobre els límits en la reducció o supressió de llegats excessius que, si el valor dels llegats excedeix el que la persona gravada obté per causa de mort, aquesta els pot reduir o suprimir, llevat que els compleixi íntegrament sabent que són excessius.En aquest sentit cal atendre però a l’art. 427-39.2 CCCat el qual disposa que la reducció dels llegats excessius no afecta els llegats imputables a la llegítima en la part que cobreixen la del legatari que sigui legitimari, ni els que no siguin reduïbles per raó de quarta falcídia o quota hereditària mínima, tanmateix si seguim el text legal, l’art. 427-39.3 CCCat, l'hereu pot fer valer la reducció dels llegats excessius encara que no hagi acceptat l'herència a benefici d'inventari o no tingui dret a quarta falcídia o quota hereditària mínima.
El límit següent el troben reflectit en l’art. 427-40.1 CCCat a propòsit del dret a la quarta falcídia o quota hereditària mínima, així doncs, llevat que el causant ho hagi prohibit, l'hereu pot reduir els llegats si llur ordenació no li deixa lliure la quarta part de l'actiu hereditari líquid, tanmateix, la reducció es fa en la mesura necessària perquè l'hereu pugui retenir en propietat aquesta quarta part, anomenada quarta falcídia o quota hereditària mínima. Tanmateix l’art. 427-40.2 CCCat determina que si el causant ha fet crides successives a l'herència, només poden detreure la quarta falcídia o quota hereditària mínima l'hereu o els hereus que adquireixen l'herència en primer lloc, a tenor d´aquest, l’art. 427-40.3 CCCat determina que si hi ha diversos hereus, cadascun pot retenir la quarta part de la quota respectiva en l'actiu hereditari, encara que tots els llegats sumats no excedeixin les tres quartes parts.
L’art. 427-40.4 CCCat per últim, determina que per a retenir la quarta falcídia o quota hereditària mínima, l’hereu ha d’haver pres inventari, dins del termini i en la forma que estableix l’art. 426-20 del mateix CCCat.
Supòsit 3.-
En Pau, propietari d’una empresa familiar, vol organitzar la seva successió i està valorant la possibilitat d’atorgar un pacte successori. En Pau està casat amb la Marta amb qui ha tingut quatre fills; té també tres nebots (fills del seu germà Manel) i dos nebots més fills de la germana de la seva muller.
El pacte successori l’atorga en Pau, però amb qui ho ha de fer? Aquestes altres persones també han de ser atorgants del pacte?
En aquest sentit haurem d´atendre el que determina l´art. 431-2. CCCat, ja que en aquest precepte es donen les condicions que planteja el supòsit, primer de tot en Pau atorga el pacte amb la Marta la qual és la seva cònjuge, ( art. 431-2.a) CCCat ), tanmateix podrà atorgar el pacte amb el seu germà Manel i amb els fills d’aquests, també amb la seva cunyada, la germana de la Marta tal com determina l’art. 431-2.c) CCCat, així doncs, hom pot atorgar pactes successoris amb els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
Cal tenir en compte doncs, el que determina l’art. 431-2.d) CCCat, hom pot atorgar pactes successoris amb els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l'altre cònjuge o convivent.
Davant d’aquest precepte podem determinar que els dos nebots, fills de la germana de la seva muller Marta, no són parents seus arrel al que determina l’anterior precepte esmentat, és a dir, aquests nebots són parents de la Marta i no pas d´en Pau, tanmateix, ambdós nebots ( fills de la germana de la muller d’en Pau ) tindran caràcter de terceres persones no atorgants, en síntesi, l’art. 431-3.1 CCCat explicita que les persones no atorgants d'un pacte successori a favor de les quals s'ha fet un heretament o una atribució particular no adquireixen cap dret a la successió fins al moment de la mort del causant.
Per últim, l’art. 431-3.2 CCCat, estableix que les disposicions a favor de tercers esdevenen ineficaces si l'afavorit premor al causant, llevat que el pacte successori disposi una altra cosa.
En Pau pot condicionar l’efectivitat de la successió a favor dels seus fills al fet que aquests tinguin cura d’ell i de la seva muller fins que morin?
En aquest cas cal atendre el que determina l’art. 431-6.1 CCCat, així doncs, en pacte successori, es poden imposar càrregues als afavorits, que hi han de figurar expressament. Si escau, també s'hi ha de fer constar, si té caràcter determinant, la finalitat que es pretén assolir amb l'atorgament del pacte i les obligacions que les parts assumeixen a aquest efecte. Davant d’aquest precepte podem determinar que en Pau si podrà condicionar l’efectivitat de la successió a favor dels seus fills al fet que aquests tinguin cura d’ell i de la seva muller fins que morin, tanmateix si seguim el text legal, l’art. 431-6.2 CCCat, tals càrregues poden consistir, entre d'altres, en la cura i atenció d'algun dels atorgants o de tercers, i la finalitat, també entre d'altres, en el manteniment i la continuïtat d'una empresa familiar o en la transmissió indivisa d'un establiment professional. Així doncs, es donen totes les circumstàncies perque en Pau pugui condicionar l’efectivitat de la successió a favor dels seus fiils als fets exposats, no obstant si els fills incompleixen alguna condició de la exposada pels atorgants ( en Pau i la seva dona ) podrien els atorgants revocar el pacte successori tal i com explicita l´art. 431-14.1.b CCCat.
Es pot avançar en tot o en part la mateixa successió al moment d’atorgament del pacte?
En aquest cas si que es pot avançar en tot o en part la mateixa successió al moment d’atorgament del pacte, així doncs, haurem d’atendre el que determina l’art. 431-19.2 CCCat a propòsit de l’heretament cumulatiu, així doncs, l'heretament és cumulatiu si, a més a més de conferir la qualitat d'hereu de l'heretant, atribueix a la persona instituïda tots els béns presents de l'heretant i no perd aquest caràcter encara que l'heretant exclogui béns concrets de l'atribució de present. Tanmateix, l’art. 431-19.3 CCCat, l’heretament cumulatiu no es presumeix mai i s'ha de pactar de manera expressa, d’altra banda existeix la modalitat dels pactes successoris d’atribució particular arrel al que determina l’art. 431-29.3 CCCat, així doncs, si en el pacte successori d'atribució particular hi ha transmissió de present de béns, l'acte es considera donació.
El pacte successori ha de regir tota la seva successió o bé es pot limitar a l’empresa o excloure altres béns?
En aquests termes cal atendre el que determina l’art. 431-29.1 CCCat, així doncs, en pacte successori, es poden convenir atribucions particulars, a favor d'un dels atorgants o de tercers. Dit això, queda patent que el pacte successori no cal que es regeixi per tota la successió d’en Pau, ja que es podria limitar a l’empresa o si convé, excloure altres béns per tal de garantir els drets de propietat fins a la mort.
Sabeu les normes aplicables sobre la capacitat per a atorgar testament..?
En aquests termes i arrel a les normes aplicables a la capacitat per a atorgar testament, ens hem d’adreçar al que determina l’art. 421-3 CCCat sobre la presumpció de capacitat, així doncs, poden testar totes les persones que, d'acord amb la llei, no siguin incapaces per a fer-ho. Tanmateix l’art. 421-4 CCCat sobre la incapacitat per a testar conclou què, són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural en el moment de l’atorgament.
D’altra banda l’art. 531-10 CCCat, arrel a la capacitat dels donants, es pot donar qui té capacitat d'obrar suficient per a disposar de l'objecte donat i poder de disposició sobre aquest.
En el Codi Civil Espanyol ( CCE ) les normes aplicables les trobem reglades en els arts. 662 a 666 CCE arrel a la capacitat per disposar del testament.
El testament notarial ens dóna major seguretat sobre la capacitat de l’atorgant que les altres formes testamentàries? Per què?
El testament notarial si que ens dóna una major seguretat sobre la capacitat de l’atorgant respecte a les altres formes testamentàries, així doncs, el testament obert notarial és el més comú per les seves enormes avantatges ja que es realitza davant de notari i es recull en escriptura pública. El notari doncs, informa i assessora el testador sobre com pot distribuir els seus béns entre els seus hereus, i redacta el seu contingut ajustat a la legalitat vigent, això demostra si més no molta més seguretat que altres formes testamentàries encara que es considerin igualment vàlides.
En síntesi l’art. 421-7 CCCat, explicita que el notari ha d'identificar el testador i n'ha d'apreciar la capacitat legal en la forma i pels mitjans que estableix la legislació notarial, tanmateix l’art. 167 del Reglament Notarial explicita que el notari, en vista de la naturalesa de l'acte o contracte i de les prescripcions del Dret substantiu amb vista a la capacitat de les persones, fer constar que, segons la seva opinió, els atorgants, en el concepte amb què intervenen, tenen capacitat civil suficient per atorgar l'acte o contracte de què es tracti.
El judici notarial de la capacitat de testamentació, si bé està així de rellevància de certesa, donats el prestigi i la confiança social que mereixen en general els notaris, no conforma presumpció iuris de iure, sinó iuris tantum, que cal destruir mitjançant prova en contra.
PREGUNTES FREQÜENTS
L’atorgament d’un testament vàlid revoca el testament anterior encara que no ho digui expressament…?
Tal com determina l’art. 422-9.2 CCCat, l'atorgament d'un testament vàlid i eficaç revoca de ple dret el testament anterior. Tanmateix el paràgraf 3 del mateix precepte determina que si el testador ordena de forma expressa en el testament que l'anterior subsisteixi totalment o parcialment, aquest manté l'eficàcia en tot el que l'atorgat posteriorment no revoqui, o en les parts a què no s'oposi o que no contradigui.
Tota successió es fonamenta en l’anomenat dret de transmissió..?
NO, només ho podrà ser en els termes que explicita l’art 461-13.1 CCCat, així doncs, si el cridat mor sense haver acceptat ni repudiat l’herència deferida, el dret a succeir mitjançant l’acceptació de l’herència i el de repudiar es transmeten sempre als hereus.
La universalitat de la successió explica que en un testament no calgui fer un llistat dels béns dels que es disposa..?
SÍ, i en aquest sentit hem d’atendre el que disposa l’art. 411-1 CCCat el qual determina que l'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència, se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort, resta vinculat als actes propis d'aquest i, a més a més, ha de complir les càrregues hereditàries. Queda patent doncs, després de l’esmentat precepte, que en el testament no cal fer un llistat dels béns dels que es disposa.
El causant pot establir tot tipus de condicions sobre l’hereu per tal que aquest ho sigui o ho deixi de ser…?
Arrel al que determina l’art. 423-12.1 CCCat, el qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tenen per no formulats en la institució d'hereu la condició resolutòria i els terminis suspensius i resolutoris.
Els menors de 14 anys no tenen capacitat per a testar i, per tant, la seva successió és sempre intestada..?
NO, en aquests termes, la substitució pupil·lar és la solució per tal que el menor de 14 anys no mori necessàriament intestat i, per tant, permet que no s’hagi d’obrir la successió intestada en cas que el causant de la successió sigui impúber tal com s’hi refereix l’art. 425-5.CCCat, així doncs, els progenitors, mentre exerceixen la potestat parental sobre el seu fill impúber, el poden substituir pupil.larment en el testament que atorguin per a l’herència pròpia, en previsió que mori abans d’arribar a l’edat de testar.
El testador que s’hagi divorciat o separat ha de modificar el seu testament per tal de deixar sense efecte, si així ho desitja, les disposicions fetes a favor del cònjuge o parella..?
NO, arrel al que determina l’art. 422-13.1 CCCat, la institució d'hereu, els llegats i les altres disposicions que s'hagin ordenat a favor del cònjuge del causant esdevenen ineficaços si, després d'haver estat atorgats, els cònjuges se separen de fet o judicialment, o es divorcien, o el matrimoni és declarat nul, i també si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació. D’aquesta manera no es necessària la modificació del testament.
La institució d’hereus feta a favor dels “fills” determina que siguin cridats a la successió de manera conjunta tots els descendents del causant..?
NO, en aquests termes i tal com determina l’art, 423-8.1 CCCat, llevat que s'infereixi que la voluntat del testador és una altra, si aquest crida els seus hereus i legataris o llurs substituts sense designació de noms, mitjançant l'expressió fills, s'entén que hi són inclosos tots els seus descendents, amb aplicació de l'ordre legal de crides de la successió intestada.
La substitució vulgar no es pot aplicar en cas que hi hagi acreixement…?
NO, a tenor del que estableix l’art. 462-2.4 del CCCat, els hereus per dret de transmissió, per substitució vulgar o per fideïcomís i els adquirents de l'herència es beneficien, respectivament, del dret eventual d'acréixer de llur causant, hereu anterior o transmitent, sigui quin sigui el moment en què es produeixi l'acreixement, llevat que el causant hagi disposat un efecte diferent en ordenar la substitució o en el títol de la transmissió s'hagi establert una altra cosa.
El fideïcomís permet designar un hereu i imposar-li el deure de transmetre els béns rebuts a altres persones, sense que el primer hereu pugui disposar, en cap cas, dels béns rebuts…?
NO, Arrel al que determina l’art. 426-51 CCCat, en el fideïcomís de residu, el fideïcomitent faculta el fiduciari per a disposar, en tot o en part, dels béns fideïcomesos, tanmateix, hi ha fideïcomís de residu quan el fideïcomitent estableix que els béns dels quals no hagi disposat el fiduciari han de fer trànsit al fideïcomissari, o quan se subordina el fideïcomís al fet que, en morir el fiduciari, restin en l'herència o el llegat fideïcomesos béns dels quals aquest no hagi disposat.
El marmessor és obligatori en totes les successions amb una pluralitat d’hereus i té dret a rebre un 10% del cabal hereditari líquid…?
NO, primer cal obsevar que atenent a l’art. 429-1.1 CCCat el marmessor no és obligatori, sinó que el causant pot nomenar-ne un o més d´un marmessor universals o particulars, en segon terme i atenent a l’art. 429-5.1 CCCat, si el causant no ordena una retribució determinada o que l'exercici del càrrec sigui gratuït, els marmessors universals tenen dret a percebre el 5% del valor de l'actiu hereditari líquid i els particulars que siguin comptadors partidors el 2% d'aquest valor o dels béns objecte de partició.
Alejandro Anton Parron
